viernes, 25 de enero de 2013

Es perd el senyal - Joan Margarit


Títol: Es perd el senyal
Autor: Joan Margarit
Any: 2012

Edició: Proa - Ossa menor
Pàg.:96
* * * * *
 
 "Cançó agraïda

Mai no he sentit la mena d'entusiasme
de Maiacovski o Whitman. Per sentir-lo
cal disparar esperances al demà.
No m'enlluerna Ítaca. Dubto que cap viatge
pugui ser res que el viatger no sigui
abans de començar-lo. Per això
duc la Ilíada al cor, i no tant l'Odissea.
He estat un home pràctic.
Brusc, fidel, solitari. Agraït."
(pàg.87)



Autor: Joan Margarit (Sanaüja, 1938) és el poeta viu més llegit de la literatura catalana. És arquitecte i catedràtic jubilat de Càlcul d'estructures de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Els títols de la seva obra poètica són: Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004), Estació de França (1999), Joana (2002), Càlcul  d'estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007), Misteriosament feliç (2009) i No era lluny ni difícil (2010). També ha publicat el llibre de reflexions Noves cartes a un jove poeta (2009). La seva poesia està traduïda per ell mateix i publicada íntegrament en castellà. Traduïda també en la seva major part a l'anglès i a l'hebreu, i en llibres independents a l'alemany, el portuguès i el basc.Ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura i amb el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya. També ha estat distingit amb el Premi Cavall Verd, el Premi Cadaqués, el Premi de la Crítica Catalana i el de l'Estat i el Premio Rosalía de Castro, entre d'altres. "Tugs in the fog", versió anglesa de la seva poesia fins al 2006, realitzada per Anna Crowe, va ser distingida per l'"English Poetry Book Society" com a "Recommended Translation" el 2006. La poesia de Joan Margarit és una poesia sense concessions, despullada i sincera fins al límit, vital, intensa i d'una gran subtilesa. És una poesia que s'acaba convertint en una presència constant i necessària a les vides dels seus lectors i lectores. A la cultura catalana, a la resta d'Espanya i internacionalment, diverses personalitats literàries han aclamat Joan Margarit com "un autèntic mestre", "un dels millors poetes del moment" o "el poeta català viu més important".   

Sinòpsi editorial: Sigui quina sigui la familiaritat del lector amb la poesia, un llibre de Joan Margarit sempre té una primera lectura emocionant, plena de vida i de veritat. Es perd el senyal és un llibre singular en la carrera de Margarit. El llibre arrenca amb una citació de Josep Pla segons la qual les autobiografies haurien d'estar escrites en vers. Es perd el senyal és un llibre autobiogràfic, de vivències personals, però és també un llibre d'autobiografia col·lectiva, de sentiment cívic i compromís social, i finalment és, com sempre en Margarit, un llibre de reflexió moral al voltant dels temes eterns de la gran poesia de tots els temps.

Comentari: de tant en tant llegeixo alguna cosa de poesia. Més poesia contemporània que no pas clàssica, i en aquest aspecte, m'agrada molt Joan Margarit. El trobo un poeta pròxim, de la vida quotidiana. Aquest llibre es va presentar l'onze de decembre de l'any passat a la llibreria La Central del carrer Mallorca de Barcelona. No vaig voler perdre'm aquesta presentació, que va ser tot un èxit de públic. Jordi Gràcia, crític literari i professor de la Universitat de Barcelona, va ser l'encarregat de la presentació de l'acte i de fer una breu introducció al poeta i a l'obra que ens aplegava. Després d'unes paraules i de contestar algunes preguntes dels assistents, Joan Margarit va fer una lectura d'alguns dels poemes que composen aquest "Es perd el senyal". S'ha de dir que Margarit, a banda d'excel·lent poeta es un gran rapsoda; en aquesta presentació varem poder gaudir d'aquestes dues vessants. Saludar-ho i que em signés un exemplar del llibre va ser tot un privilegi. Com haver pugut assistir a aquest acte. Fins ara no havia tingut temps de tornar a tindre entre les mans aquesta petita joïa editorial publicada per Proa. Com una autobiografia en vers, Margarit ens presenta episodis de la seva pròpia vida, combinats amb d'altres d'actuals o més genèric, però sempre amb el seu verb concís, precís, alhora que poètic. I llegir un llibre de poesia em va semblar una molt bona manera de començar l'any. Va resultar millor encara del que havia pensat i us ho recomano de tot cor. Espero que si el llegiu, el gaudiu tant com jo.

No hay comentarios: